L’educadora (la N) marxa. Ens ho ha dit la primera mitja hora abans que vinguéssin els nens. Ha trobat una altre feina que s’adapta molt més a les seves expectatives i és bo fer un canvi de tant en quant, si es pot i es vol.

Ara bé… I els nens?

- Els hi has dit ja?

- No, encara no. La veritat és que els hi diré pocs dies abans, perquè ara no és el moment. No sé com fer-ho, no sé quin moment escollir… És complicat, perquè els hi agafes afecte, els veus dia a dia, créixer…

Si em posés al lloc de la N, és a dir, si fós l’educadora o professional que està implicada al 100% amb els usuaris de forma tant directa, clarament aquest seria el meu dilema ètic: Un comiat que no sembli abandonament; Com fer-l’ho. Quan fer-l’ho. “Parlem de comiat o no?”. De quina manera fer-l’ho perquè ho entenguin…

I enllaçant amb el suposat dilema que he plantejat des de la visió de la Núria, el meu ve lligat: Les preguntes i les respostes que s’han de cuidar. Si em pregunten per la N, què diré? Quina és la millor forma? Traslladar la veritat al seu llenguatge. Transformar-la?…