El meu cinquè dia de pràctiques… i possiblement com ha anat? no seria la pregunta sinó, on has estat?.

N: Irene, C i A, què us sembla si després de berenar anem a les Rambles a veure les paradetes dels animals?

Irene, C i A: Perfecte.

N: Fa temps que els hi volia dur… Francament crec que una cosa tan corrent com pot ser anar a voltar per les Rambles i veure les paradetes, justament ells no la fan, així que estaria bé.

 Ajuntament, carrer Ferran, Avinyó i Patritxol amunt i ja hi erem; l’educadora, una noia de pràctiques, una de voluntària, jo i dos nens per cap. Primer paradetes de flors, que sincerament han passat desepercebudes pels nens i per fi, les paradetes dels animalons (peixos, ànecs, gallines, tortugues, urons, periquitos…). Obríen uns ulls… Tots ells atents, inquiets, impacients (com si no en féssin l’abast) i contents sobretot de sortir del centre, i… de quina manera!!!; veient bestioles de tot tipus.

Avui ha estat el dia del paper de l’educadora propera que ha deixat molt a veure el seu costat més tendre, més amable, més sonrient, més feliç. M’ha sobtat reconfortantment veure-la tant i tant ilusionada. I els nens no seran menys, han estat pacients amb nosaltres dins la seva pròpia impaciència de veure-ho tot, han fet cas a les nostres indicacions, han parlat tots amb tots, han compartit, han respectat i sobretot han rigut molt.

Ha estat com entrar al seu món; tornar a ser petita.